Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 25

• Предыдущая
• 25/62
• Следующая

- Va posar-se a riure i digue algunes paraules. Gairebe no les vaig entendre.

- I que va fer despres, mademoiselle? -va preguntar Poirot amb tacte.

- Vaig anar a veure la senyora americana, mistressHabbard, per preguntar-li si podia donar-me una aspirina.

- ?Li va preguntar, ella, si la porta de comunicacio amb l’altre compartiment, el de misterRatchett, era tancada?

- Si.

- I ho era?

- Si.

- Que va fer despres?

- Despres vaig tornar cap al meu compartiment, vaig prendre’m la pastilla d’aspirina i vaig ficar-me al llit.

- A quina hora passava tot aixo?

- Quan vaig ficar-me al llit faltaven cinc minuts per a les onze, perque vaig mirar el rellotge abans de donar-li corda.

- Va adormir-se rapidament?

- No pas massa rapidament. El mal de cap m’anava passant, pero encara vaig trigar una estona.

- ?El tren estava ja aturat quan voste va adormir-se?

- Va deturar-se abans d’haver-me quedat adormida, crec que era una estacio.

- Segurament, era Vincovci. ?Es aquest el seu compartiment, mademoiselle? -I li va indicar el planol.

- Si, aquest es.

- Voste te la llitera superior o la de baix?

- La de baix, la numero deu.

- Ha tingut alguna companya?

- Si, una noia anglesa. Molt bonica i molt amable. Ve des de Bagdad.

- Despres d’haver sortit el tren de Vincovci, ?aquesta noia va sortir del compartiment?

- No, estic segura que no.

- Com pot estar-ne tan segura, si dormia?

- Tinc un son molt lleuger. Em desperto al mes petit soroll. Estic segura que m’hauria despertat si ella hagues baixat de la llitera.

- Va sortir, voste, del compartiment?

- No, fins aquest mati.

- Te, voste, un quimono de seda de color escarlata?

- Certament, no. Tinc una molt confortable bata de llana.

- I la jove que esta amb voste, missDebenham? De quin color es la seva bata?

- D’un color malva pal·lid, com les que venen a Orient.

Poirot va aprovar amb el cap. Aleshores pregunta en to amistos:

- Quint es el motiu d’aquest viatge? Vacances?

- Si, vaig a casa meva de vacances. Pero primerament anire a Lausanne, a passar una setmana amb una germana meva.

- ?Sera tan amable d’escriure aqui el nom i l’adreca de la seva germana?

- Amb molt de gust.

Va agafar el paper i el llapis que ell li va allargar i va escriure el nom i l’adreca demanats.

- Ha estat mai a America, mademoiselle?

- No. Una vegada, pero, vaig estar a punt d’anar-hi. Calia que acompanyes una senyora invalida, pero al darrer moment van desistir del viatge. Vaig sentir-ho molt. Son molt bona gent, els americans. Donen molts diners per a fundar escoles i hospitals. Son una gent molt practica.

- ?Recorda haver sentit parlar alguna vegada del cas Armstrong? D’un rapte?

- No. Que va passar?

Poirot li ho va explicar.

Greta Ohlsson va indignar-se. La seva trossa de color groguenc tremolava per la seva emocio.

- Pensar que por haver-hi en el mon essers tan indignes! Pobra mare! El meu cor pateix per ella!

L’amable sueca va retirar-se amb la cara entristida i els ulls plens de llagrimes.

Poirot estava escrivint amb afany en un full de paper.

- Es pot saber que esteu escrivint, amic meu? -li pregunta monsieurBouc.

-  Mon cher,tinc per costum de ser molt ordenat. Estic fent aqui una petita llista cronologica dels esdeveniments.

Va acabar d’escriure i va passar el paper a monsieurBouc.

MonsieurBouc va fer un gest d’aprovacio.

- Aixo es molt clar -digue.

- No hi ha res aqui que us cridi l’atencio?

- No, tot em sembla molt clar i normal. Es veu clarament que el crim va ser comes a un quart de dues. Tenim la prova del rellotge que ens ho diu amb tota evidencia i ho confirma, tambe, el relat de mistressHubbard. Per mi, no tinc cap dubte a endevinar la identitat de l’assassi. Jo dic, amic meu, que es el voluminos italia. Ve d’America, de Xicago, i us faig memoria que el ganivet es una arma italiana i que va apunyalar diverses vegades la seva victima.

- Aixo es cert.

- Sens dubte, aquesta es la solucio del misteri.Segurament ell i Ratchett devien actuar junts en els raptes. Cassetti es un nom italia. En certa manera, Ratchett ha estat un traidor. L’italia va seguir-li la pista; primerament va enviar-li les cartes amenacant-lo, i al final va venjar-se brutalment. Com podeu veure, tot es molt senzill.

Poirot mogue el cap, pensaros.

- Es tan senzill, que no m’ho crec -va murmurar.

- Doncs jo n’estic plenament convencut, que es aixi -respongue monsieurBouc, engrescat amb la seva teoria.

- ?I que em dieu del criat amb el seu mal de queixal que assegura que l’italia no s’ha mogut del seu compartiment?

- Aixo es dificil de dir.

Poirot va parpellejar.

- Si, i aixo es el mes molest. Desgraciadament per a la vostra teoria i afortunadament per al nostre amic italia, el criat de misterRatchett va patir de mal de queixal aquesta nit passada.

- Tot tindra la seva explicacio -digue monsieurBouc amb gran optimisme.

Poirot va moure altra vegada el cap.

- No es tan senzill com sembla -respongue.

Capitol VI

La declaracio de la princesa russa

• Предыдущая
• 25/62
• Следующая