Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 21
- Предыдущая
- 21/62
- Следующая
- El seu nom?
- Edward Henry Masterman.
- Edat?
- Trenta-nou anys.
- Domicili?
- 21 Friar Street, Clerkenwell.
- ?Esta assabentat que el seu amo ha estat assassinat?
- Si, senyor. Un cas horroros.
- Faci’m el favor, ?voldria dir-me a quina hora va veure per darrera vegada misterRatchett?
El criat va rumiar.
- Devia ser cap a les nou, anit passada. O potser una mica mes tard.
- Digui’m exactament que va passar.
- Vaig anar, com tenia per costum, al compartiment de misterRatchett i vaig fer la feina de cada nit.
- Quin era el seu deure, exactament?
- Plegar i penjar la seva roba. Posar en un vas d’aigua la seva dentadura postissa i procurar que tot el necessari estigues al seu abast.
- El seu humor era com de costum?
El criat va reflexionar un moment.
- Em va semblar veure’l una mica nervios.
- Per quin motiu?
- Per una carta que va estar llegint. Em va preguntar si havia estat jo qui l’havia duta al seu compartiment. Naturalment, vaig dir-li que no havia fet tal cosa, pero ell va comencar de renegar i de trobar mancaments en tot el que jo feia.
- No era aixi, de costum?
- Oh, si, senyor. Perdia els estreps molt facilment… El seu humor s’alterava per no res.
- Digui, ?el seu amo, prenia alguna droga per a dormir?
El doctor Constantine va inclinar-se amb interes.
- Cada vegada que viatjavem amb tren, en prenia. Deia que si no ho feia, no podia dormir.
- ?Sap, voste, quin medicament tenia per costum de prendre?
- No n’estic segur. El flasco no duia cap marca. Solament: «Especific contra l’insomni». «A prendre a l’hora de ficar-se al llit.»
- En va prendre la nit passada?
- Si, senyor. Jo mateix li’n vaig posar en un vas i el vaig deixar damunt la tauleta del lavabo, a punt de prendre.
- Pot afirmar, ara, que va veure com el prenia?
- No, senyor.
- Que va passar despres?
- Vaig preguntar-li si desitjava alguna cosa mes i a quina hora volia que el despertes l’endema al mati, i va contestar-me que no el molestes fins que ell em crides.
- Tenia per costum de fer-ho aixi?
- Si, senyor. Generalment trucava el timbre cridant el conductor i aleshores l’enviava a cercar-me quan estava disposat a llevar-se.
- Tenia per costum llevar-se aviat o tard?
- Aixo depenia del seu humor. Algunes vegades es llevava per esmorzar; en canvi, d’altres, no es movia del llit fins a l’hora de dinar.
- ?Voste no es va alarmar quan va veure que passava el mati i el seu amo no el cridava?
- No, senyor.
- Sap, voste, si el seu amo tenia enemics?
- Si, senyor.
L’home parlava sense demostrar cap emocio.
- Com ho sabia?
- Vaig sentir-lo discutir de certes cartes amb misterMacQueen, senyor.
- Sentia, voste, afecte pel seu amo, Masterman?
La cara de Masterman es va tornar, si aixo fos possible, encara mes inexpressiva que de costum.
- No m’agrada parlar d’aquest tema, senyor. Era un amo molt generos.
- Pero, voste no l’apreciava?
- Dire que no m’agraden gaire els americans, senyor.
- Ha estat alguna vegada a America?
- No, senyor.
- ?Recorda haver llegit en els diaris el rapte Armstrong?
La cara de l’home va agafar color.
- Si, naturalment, senyor. Una nena petita, oi? Va ser un cas horroros.
- ?Sap, voste, que el seu amo, misterRatchett, va ser el principal instigador d’aquell cas?
- Naturalment que no, senyor. -Per primera vegada el to del criat va fer-se mes vehement i apassionat-. Gairebe no puc creure-ho!
- Desgraciadament, es cert. Ara, passem a la seva activitat de la darrera nit. Com pot comprendre, es questio de tramits. ?Que va fer despres d’haver deixat el seu amo?
- Vaig anar a avisar el senyor MacQueen que el senyor el necessitava. Despres vaig dirigir-me al meu compartiment i em vaig posar a llegir.
- El seu compartiment es…?
- El darrer de la segona classe, senyor. Molt proper al vago restaurant.
Poirot va consultar el seu planol.
- Ja ho veig. Quina llitera te, voste?
- La de baix, senyor.
- Es la numero quatre?
- Si, senyor.
- Hi ha algu mes amb voste?
- Si, senyor. Un italia voluminos.
- Parla angles?
- Be, una mena d’angles, senyor. -El to del criat era despectiu-. Ha estat a America… A Xicago, segons he entes.
- Han conversat molt?
- No, senyor. Prefereixo llegir.
Poirot va somriure. Ja s’imaginava l’escena entre el robust i voluble italia i el menyspreador angles.
- Puc preguntar-li que llegeix?
- Ara estic llegint La captiva d’amor,d’Arabella Richardson.
- Una bona novel·la?
- Jo la trobo magnifica, senyor.
- Be, continuem. Va retornar al seu compartiment i va posar-se a llegir La captiva d’amor.?Fins a quina hora?
- Aproximadament fins a dos quarts d’onze. L’italia volia ficar-se al llit. Aixi doncs, el conductor va venir a preparar-los.
- ?I aleshores, voste, va ficar-se al llit i va adormir-se?
- Em vaig ficar al llit, si, senyor, pero no vaig poder dormir.
- Предыдущая
- 21/62
- Следующая
