Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 18

• Предыдущая
• 18/62
• Следующая

- Doncs, anem cap alla -digue monsieurBouc, tot aixecant-se.

- Puc acompanyar-los? -pregunta Constantine.

- Certament, doctor. Almenys, si monsieurPoirot no hi troba cap inconvenient.

- Cap, cap -respongue Poirot.

I despres d’unes quantes polideses: «Apres vous, monsieur», «Mais non, apres vous»,els tres homes sortiren del compartiment.

Segona part

Les declaracions

Capitol I

Declaracio del conductor del vago

En el vago restaurant, tot estava a punt.

Poirot i monsieurBouc es van asseure junts davant una taula. El doctor es va instal·lar al capdavall del vago.

Al davant de Poirot, damunt la taula, hi havia un pla del vago Istanbul-Calais, amb els noms dels viatgers escrits amb tinta vermella.

Els passaports i els bitllets formaven una pila en un costat. Hi havia tambe paper d’escriure, tinta, ploma i llapis.

- Perfectament -digue Poirot-. Podem obrir el nostre tribunal d’investigacio sense esperar mes. En primer lloc, crec que sera millor de prendre la declaracio del conductor del vago llit. Probablement vos sabreu alguna cosa referent a aquest home. Quin caracter te? Es home en la paraula del qual es pot confiar?

- Tota confianca, a ulls clucs. Pierre Michel, amb quinze anys o mes a la companyia. Es frances, de prop de Calais. Es extraordinariament respectuos i honrat. No te, potser, una intel·ligencia privilegiada, pero es molt bon home.

Poirot va fer senyal d’assentiment.

- Molt be -digue-, ara el veurem.

Pierre Michel havia recuperat la serenitat, pero estava encara extremament nervios.

- Espero que monsieurno creura pas que hi ha hagut negligencia per la meva banda -digue, mirant ansiosament, tan aviat monsieurBouc, com Poirot-. Es terrible el que ha succeit. Espero que els senyors creuran que jo no hi tinc res a veure.

Un cop van haver-lo tranquil·litzat, Poirot va comencar el seu interrogatori. Primerament va preguntar-li el nom, cognom i adreca; anys de servei i el temps que tenia fent aquella ruta. Aquests detalls ja els coneixia, pero la rutina de les preguntes van servir per a tranquil·litzar-lo.

- I ara -afegi Poirot- expliqui’ns els esdeveniments d’anit passada. ?Quan es va retirar misterRatchett a descansar?

- Gairebe immediatament despres de sopar, monsieur.Es a dir, abans de sortir de Belgrad. Va fer el mateix la nit abans. Va dir-me que li prepares el llit mentre sopava, i un cop va haver sopat es va ficar al llit.

- Va entrar algu, despres, al seu compartiment?

- El seu criat, monsieur,i aquell senyor jove que es el seu secretari.

- Ningu mes?

- No, monsieur,almenys, que jo sapiga.

- Perfectament. ?I aixo va ser la darrera cosa que voste va veure o sentir d’ell?

- No, monsieur.Voste oblida que va tocar el timbre cap a la una menys vint…, tot seguit despres d’haver-nos aturat.

- Que va passar exactament?

- Vaig trucar a la porta, pero ell va cridar des de dins que s’havia equivocat.

- En angles o en frances?

- En frances.

- Quines paraules va dir, exactament?

-  Ce n’est rien. Je me suis trompe.

- Perfectament -digue Poirot-. Aixo es el que jo vaig sentir. I despres d’aixo, voste va marxar?

- Si, monsieur.

- Va tornar al seu seient?

- No, monsieur.Primerament vaig anar a atendre una altra crida que van fer.

- Ara, Michel, li fare una pregunta important. ?On es trobava, voste, a un quart de dues?

- Jo, monsieur? Era en el meu petit seient al capdavall del passadis.

- N’esta segur?

-  Mais oui…,a menys que…

- Que?

- Vaig anar al vago del costat, el vago d’Atenes, per parlar amb el meu company. Comentavem la nevada. Va ser poc despres de la una. No puc dir-li-ho, exactament.

- I quan va retornar?

- Va trucar un dels meus timbres. Ho recordo perfectament i en vaig parlar amb voste. Era la dama americana. Va trucar seguit diverses vegades.

- Ho recordo molt be -digue Poirot-. I despres, que?

- Despres, monsieur? Vaig presentar-me a la trucada de voste i li vaig servir l’aigua mineral. Aleshores, aproximadament una mitja hora mes tard, vaig fer el llit d’un dels altres compartiments, el del jove america, secretari de misterRatchett.

- ? MisterMacQueen era sol quan va anar a fer-li el llit?

- El coronel angles del numero quinze era amb ell. Estaven tots dos asseguts, parlant.

- ?Que va fer el coronel un cop va haver-se acomiadat de misterMacQueen?

- Se’n va tornar al seu compartiment.

- El numero quinze es tocant al seu seient, oi?

- Si, monsieur,es el segon compartiment a partir del final del corredor.

- El seu llit, ja era preparat?

- Si, monsieur.Vaig preparar-lo mentre el coronel estava sopant.

- A quina hora passava tot aixo?

- No puc dir-li-ho exactament, monsieur.Pero segurament no passava molt de les dues.

- I despres?

- Despres vaig seure en el meu seient fins al mati.

- No va tornar una altra vegada al vago d’Atenes?

- No, monsieur.

- Potser va adormir-se?

- No ho crec pas, monsieur.Com que el tren no es movia, em va impedir de fer-ho, com tinc per costum.

• Предыдущая
• 18/62
• Следующая