Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 12
- Предыдущая
- 12/62
- Следующая
- I si no ho resolc?
- Ah!, mon cher!-La veu de monsieurBouc es va fer clarament afalagadora-. La conec, la vostra fama. He sentit parlar dels vostres metodes. Aquest es un cas fet a mida per a vos. Investigar els antecedents de tota aquesta gent, descobrir llurs bona fides…,tot aixo demana molt de temps i grans molesties. M’han dit amics meus que us han sentit dir sovint a vos que per a resoldre un cas nomes cal seure en una butaca i pensar. Feu-ho d’aquesta manera. Interrogueu els passatgers del tren, examineu el cadaver, examineu les impressions digitals que pugui haver-hi i…, be, tinc fe en vos! Jaieu i penseu. Utilitzeu, com ho dieu?, les cel·lules grises del vostre cervell… i tot s’aclarira!
Va inclinar-se mirant amb afecte el seu amic.
- La vostra fe m’emociona, amic meu -li respongue Poirot, tot torbat-. Com dieu molt be, aquest no sera pas un cas massa dificil. Jo mateix, ahir a la nit… Pero no parlem d’aixo, ara. De debo, el problema m’intriga forca. No fa gaire estona estava jo pensant que ens esperaven moltes hores d’avorriment, mentre estarem deturats aqui. I de sobte… em cau un problema als bracos.
- Aixi, accepteu? -va preguntar monsieurBouc, impacient.
- C’est entendu.M’ocupare de l’afer.
- Perfectament. Tots estem a la vostra disposicio.
- Per comencar, m’agradaria tenir un pla del vago Istanbul-Calais, amb una llista dels viatgers que ocupen els diferents compartiments; tambe m’agradaria d’examinar llurs passaports i llurs passatges.
- Michel us proporcionara tot el que demaneu.
El conductor del vago llit va sortir del compartiment.
- Quins altres viatgers hi ha al tren? -va preguntar Poirot.
- En aquest vago, el doctor Constantine i jo som els unics viatgers. En el vago de Bucarest viatja un senyor vell que es coix. Es molt conegut del conductor. A mes, tenim els vagons de passatgers ordinaris, pero aquests no ens interessen, ja que van quedar incomunicats amb la resta del tren, despres d’haver-se servit el sopar ahir nit. Davant el vago Istanbul-Calais, nomes hi ha el vago restaurant.
- Sembla, doncs -digue Poirot lentament-, que haurem de cercar el nostre assassi en el vago Istanbul-Calais. -Va girar-se cap al doctor-. ?No es aixo el que voste insinuava?
El grec va assentir amb el cap.
- Mitja hora despres de mitjanit va comencar la tempesta de neu. Des d’aleshores, ningu no va poder abandonar el tren.
- L’assassi segueix, doncs, entre nosaltres… -digue solemnement monsieurBouc.
Capitol VI
Una dona?
- Primerament -digue Poirot- m’agradaria de parlar amb el jove misterMacQueen. Ens pot donar informacions molt valuoses.
- Certament -respongue monsieurBouc.
S’adreca al chef de train.
- Digui al senyor MacQueen que tingui la bondat de venir aqui.
El cap del tren sorti del compartiment.
El conductor va tornar amb una pila de passaports i de bitllets. MonsieurBouc va agafar-los.
- Gracies, Michel. Retorni al seu lloc. Mes tard ja li prendrem declaracio.
- Esta be, monsieur.
I va sortir del compartiment.
- Despres d’haver vist el jove MacQueen -digue Poirot-, potser el doctor tindra l’amabilitat d’acompanyar-me al compartiment de l’home assassinat.
- Certament.
- I despres que haurem acabat alla…
En aquell moment va retornar el chef de trainamb Hector MacQueen.
MonsieurBouc va aixecar-se.
- Estem una mica encongits, aqui -digue bromejant-. Segui al meu lloc, misterMacQueen. MonsieurPoirot seura davant de voste.
I va girar-se cap al chef de train.
- Faci sortir tothom del vago restaurant -li digue- i deixi’l lliure a la disposicio de monsieurPoirot. Voldreu prendre les declaracions, alla, mon cher?
- Trobo que sera el mes convenient -respongue Poirot.
MacQueen passejava la seva mirada de l’un a l’altre, pero no podia seguir ben be llur rapid frances.
- Qu’est-ce qu’il va?-va comencar de dir amb treballs-. Pourquoi?
Poirot li ordena amb gest energic de seure en el raco. MacQueen va obeir i va comencar una altra vegada:
- Pourquoi…?-De sobte va llancar-se a parlar en la seva llengua-. Que passa en el tren? ?Ha succeit quelcom?
Poirot va fer un gest afirmatiu.
- Exactament. Ha succeit quelcom. El seu amo, misterRatchett, es mort!
La boca de MacQueen deixa anar un xiulet. Exceptuant una certa lluissor en els ulls, no va donar cap senyal d’emocio o de disgust.
- Finalment, han pogut amb ell -es limita a dir.
- ?Que significa, exactament, aquesta frase, misterMacQueen?
MacQueen va titubejar.
- ?Creu, voste, que misterRatchett ha estat assassinat? -pregunta Poirot.
- No ha estat assassinat? -Aquesta vegada MacQueen va demostrar sorpresa-. De debo? -digue lentament-. Aixi ho he cregut. ?Voste vol dir que ha mort mentre dormia? Justament el vell era molt fort, era molt vigoros.
- No, no. La seva suposicio es exacta. MisterRatchett ha estat assassinat. Apunyalat. Pero tinc curiositat de saber per que voste estava tan segur que l’haguessin assassinat.
MacQueen titubeja, novament.
- Parlem clarament. Qui es voste exactament? I on vol anar a parar?
- Jo represento la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. -Va fer una pausa i afegi-: Soc detectiu. Em dic Hercule Poirot.
Si Poirot esperava produir efecte, va quedar decepcionat. MacQueen nomes va dir:
- Ah, si? -I va esperar que continues.
- Potser coneix el meu nom.
- Si, em sembla d’haver-lo sentit, pero em creia que era el d’un modista.
- Предыдущая
- 12/62
- Следующая
