Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис - Страница 1

• 1/44
• Следующая

STALKER es la narracio de les consequencies provocades per l'estada a la terra d'uns visitants misteriosos amb els quals no s'ha establert cap contacte. Les Zones de Visita, que esdevenen prohibides, son plenes d'objectes meravellosos, deixalles -potser- dels visitants. Els stalkers es guanyen la vida, corrent el risc de perdre-la, rampinyant-los. Un objecte, la bota d'or, te unes caracteristiques llegendaries que el fan especialment temut per les autoritats. Stalker es en definitiva una metafora sobre la marginacio enfrontada a la societat i els camins que menen a l'alliberament personal. L'estil i la tecnica narrativa de la novel·la l'apropen molt al llenguatge cinematografic. En aquest sentit val la pena assaborir la frescor i la contundencia dels dialegs.

ARKADI STRUGATSKI (Batumi, 1925) i BORIS STRUGATSKI (Leningrad, 1933) son els autors russos de ciencia ficcio mes coneguts. Arkadi es especialista en llengues orientals; Boris es fisic, matematic, i es dedica a l'astronomia. Aquesta coincidencia entre branques cientifiques diferents ha trobat la sintesi felic en una llarga obra escrita conjuntament. Les seves novel·les denoten preocupacio tant pels fenomens humans com pels tecnics i es resolen en un discurs literari ple d'interes i d'un nivell estilistic elevat. Altres obres dels autors son: Que n'es de dificil ser Deu(1964), Dilluns comenca el dissabte(1965), Definitivament, potser(1977).

ePUB v1.0

RufusFire25.06.12

Arkadi i Boris Strugatski, 1972

Titol original: Piknik na obocine

Traduccio: Monika Zgustova

Primera edicio: octubre de 1986.

Edicions Pleniluni, S.A.

La traduccio d’aquest llibre ha merescut

un suport concedit pel Servei del Llibre

del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Has de crear el be a partir del mal

perque es l'unic mitja per fer-ho.

R.P. Warren

Extracte de l’entrevista que l’enviat especial de radio Marmont va fer al doctor Valentin Pilman en ocasio de l’atorgament a aquest del Premi Nobel de Fisica el 19…

- …Doctor Pilman, el seu primer descobriment serios es, sens dubte, allo que es diu “Radiant de Pilman”?

- Jo diria que no. El radiant de Pilman no es ni el primer, ni es serios, ni es, de fet, un descobriment. I, a mes a mes. no es del tot meu.

- Ho deu dir de broma, doctor. El radiant de Pilman es una nocio coneguda de tots els col·legials.

- Aixo no m’estranya. El radiant de Pilman va ser descobert precisament per un col·legial. Malauradament ja no me’n recordo del seu nom. Miri en la Historia de la Visitade Statson, alla hi es tot explicat amb detall. El radiant va ser descobert per un col·legial, les coordenades van ser publicades per un estudiant i, estranyament, van anomenar el radiant amb el meu nom.

- Si, amb els descobriments passen a vegades coses estranyes. Doctor Pilman, voste no podria explicar als nostres oidors…

- Escolti, compatriota, el radiant de Pilman es un assumpte senzillissim. Imagini’s que voste hagues fet girar un gran globus terrestre i es poses a engegar-li trets de revolver. Els forats sobre el globus serien situats al llarg d’una certa corba suau. El sentit d’allo que voste anomena el meu primer descobriment serios resideix en un fet ben senzill: les sis Zones de la Visita estan col·locades sobre la superficie del nostre planeta com si algu hagues disparat des d’un punt de la linia Terra-Deneb sis trets de pistola sobre la Terra. Deneb es l’alfa de la constel·lacio del Cigne. El punt de la volta celestial d’on, com si diguessim, disparaven, es el radiant de Pilman.

- Li ho agraeixo, doctor. Estimats marmontesos! Per fi ens han explicat clarament que es el radiant de Pilman! A proposit d’aixo, abans d’ahir es van complir exactament tretze anys del moment de la Visita. Doctor Pilman, ?no podria dir unes paraules als seus compatriotes, en aquesta ocasio?

- Que els interessa exactament? No oblidi que en aquella epoca jo no era a Marmont…

- Sera d’allo mes interessant coneixer que va pensar en saber que la seva ciutat natal era envaida per una super-civilitzacio extraterrestre…

- Si haig de ser franc, el meu primer pensament va ser que es tractava d’una broma pesada. Em va costar imaginar-me que alguna cosa semblant podia haver ocorregut en el nostre vell petit Marmont. A Gobi, A Terranova, alla encara podria passar, pero a Marmont!

- Aixi i tot, al final s’ho va haver de creure, oi?

- Al final si.

- I doncs?

- De sobte se’m va acudir que Marmont i les altres cinc Zones de la Visita… de fet, no, perdoni, en aquells temps nomes en coneixiem quatre… que totes les Zones estaven col·locades sobre una corba molt suau. Vaig calcular les coordenades del radiant i les vaig enviar a “Nature”.

- I no es va sentir gens emocionat pel desti de la seva ciutat natal?

- Miri, en aquella epoca jo ja creia en la Visita, pero no arribava pas a creure les informacions alarmistes sobre els barris en flames, sobre els monstres devorant exclusivament els ancians i els infants, i sobre els combats sagnants entre els forasters invulnerables i les unitats reials blindades extremadament vulnerables, pero infal·liblement glorioses.

- Tenia rao. Me’n recordo que nosaltres, els informadors, varem ficar els peus a la galleda moltes vegades… Pero tornem a la ciencia. El descobriment del radiant de Pilman va ser la primera, pero segurament no la darrera de les seves contribucions a la ciencia de la Visita?

- La primera i l’ultima.

- Pero durant tot aquest temps voste devia seguir atentament el desenvolupament de la investigacio internacional en les Zones de la Visita, oi?

- Si… De tant en tant fullejo el Informes.

- Es refereix als Informes de l’institut Internacional de les Cultures Extraterrestres?

- Aixo mateix.

- Aleshores, ?quin es, segons voste, el descobriment mes important d’aquests darrers tretze anys?

- El fet mateix de la Visita.

- Com diu?

- El fet mateix de la Visita es el descobriment mes important no tan sols d’aquests darrers tretze anys, sino de tota la historia de la humanitat. No es tan important saber qui eren els Visitants. No te importancia saber d’on han vingut, ni el seu objectiu, ni per que s’han quedat poc temps, ni on van anar despres. El mes important es que ara la humanitat sap amb certesa que no es pas l’unica dins de l’univers. Tinc por que l’Institut de les Cultures Extraterrestres no tingui mai mes l’ocasio de fer un descobriment tan fonamental.

- Aixo es extremadament interessant, doctor Pilman, pero de fet jo volia parlar mes aviat de descobriments de tipus tecnologic. De descobriments que podrien ser utilitzats per la ciencia y la tecnologia terrestres. Molts cientifics eminents consideren que les troballes a les Zones de la Visita poden modificar tot el curs de la nostra historia.

- Be, jo no pertanyo als partidaris d’aquest punt de vista. I quant a les troballes concretes, no en soc especialista.

- Aixi i tot, ja fa dos anys que voste es el consultor de la comissio de l’ONU per als problemes de la Visita…

- Si, pero no tinc cap mena de relacio amb els qui estudien les cultures extraterrestres. El meu paper a la COMPROVIS es el de representar, amb els meus col·legues, els cercles cientifics internacionals quan es tracta del control de l’execucio de les decisions de l’ONU relacionades amb la internacionalitzacio de les Zones de la Visita. Dit d’una altra manera: nosaltres vigilem que ningu mes que l’Institut Internacional no es fiqui amb les curioses troballes extraterrestres.

• 1/44
• Следующая